1.
acudir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [venir] venir. En seguida acudo, vinc de seguida. 2 [ir] acudir. Acudir a una cita, acudir a una cita. 3 [a la puerta] anar a obrir. 4 contestar, agafar. Acude al teléfono, agafa el telèfon. 5 [atender] atendre. No sé cómo acudir a todo lo que tengo que hacer, no sé pas com atendre a tot [...]
|
2.
reclamo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [pito] brill, brillador, reclam. 2 [para perdices] escotxinador. 3 [para codornices] botet. 4 [ave amaestrada] munta f, reclam. 5 fig [publicidad] reclam. 6 gràf reclam. 7 dr reclamació f, reclam ant. 8 acudir al reclamo acudir al reclam. [...]
|
3.
pensamiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per pensament. 9 venir (o acudir) al pensamiento venir al pensament. [...]
|
4.
concurrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [coincidir] concórrer. Dos líneas que concurren en un punto, dues línies que concorren en un punt. 2 [acudir] concórrer. Todos concurrieron a la batalla, tots concorregueren a la batalla. 3 [ir por costumbre] concórrer. 4 [contribuir] concórrer, contribuir. 5 [en alguien] concórrer. En él [...]
|
5.
convenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: venir] v tr 1 [acordar] convenir. ¿Qué habéis convenido?, què heu convingut?v intr 2 p fr [acudir] concórrer. 3 [ser útil] convenir. 4 [concordar] concordar, lligar. Lo que dice conviene con lo que sabíamos, allò que diu concorda amb allò que sabíem. 5 [acomodarse] acomodar-se [...]
|
6.
afluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: huir] 1 afluir. La sangre afluye al corazón, la sang aflueix al cor. 2 fig afluir, acudir. Los turistas afluyen en gran número, els turistes aflueixen en un gran nombre. 3 [desembocar] afluir, desguassar, desembocar, confluir. 4 [una calle] confluir, desembocar. [...]
|
7.
arrebatar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pan, etc] fer sobtar. 6 [indignar] irritar, enfurir, sulfurar. 7 [sofocar] sufocar. v pron 8 [irritarse] arravatar-se, enfurir-se. 9 sobtar-se. 10 acudir al sometent (o al via fora). [...]
|
8.
justicia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [virtud moral] justícia. 2 dr justícia. 3 administrar justicia administrar justícia. 4 en justicia amb justícia, a dreta llei, en bona llei. 5 hacer justicia fer justícia. 6 ir por justicia acudir a la justícia, demanar justícia. 7 justicia distributiva justícia distributiva. 8 oír en justicia [...]
|
9.
plan
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande en gran. 13 hacer plan fig i fam venir de gust. No me hace plan ahora marcharme al extranjero, no em ve de gust ara d'anar-me'n a l'estranger. 14 no ser plan no és qüestió de.... No es plan de no acudir a la fiesta, no és qüestió de no anar a la festa. 15 plan de pensiones econ pla de pensions. [...]
|
10.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mirar a una persona a la cara fig i fam no mirar la cara a algú. 50 no saber uno dónde tiene la cara fig i fam no saber algú on té la cara. 51 notarse en la cara fig i fam [conocerse en la cara] portar-ho escrit a la cara. 52 no tener a quien volver la cara fig i fam no tenir a qui acudir (o recórrer). [...]
f 1 cara. 2 [semblante] cara, semblant m. 3 [aspecto] cara. Tener mala cara, fer mala cara. 4 [cariz] caire m. No me gusta la cara que presenta el negocio, no m'agrada el caire que presenta el negoci. 5 [de un papel, un disco, etc] cara. 6 geom cara. 7 [fachada] façana, cara. 8 fam [cara dura] barra, penques pl. 9 a cara descubierta fig i fam [públicamente] a la faç del món, a la vista de tothom. 10 a cara o (o y) cruz [una moneda] a cara o creu. 11 a cara o (o y) cruz fig [arriesgadamente] a cara o creu. 12 andar a cara descubierta fig i fam obrar sense dissimulació, no amagar res. 13 buena cara [salud] bona cara. 14 caérsele a alguien la cara de vergüenza fig i fam caure la cara de vergonya a algú. 15 cara a de cara a. Cara a la pared, de cara a la paret. 16 cara a fig de cara a, amb vista a. Cara al futuro, de cara al futur. 17 cara abajo p fr [boca abajo] de bocaterrosa, de boca a terra, boca per avall. 18 cara a cara fig [abiertamente] cara a (o per) cara. 19 cara a cara fig [frente a frente] cara a (o per) cara. 20 cara arriba p fr [boca arriba] boca per amunt, de cara amunt. 21 cara de ángel fig i fam [bueno] cara de bon noi (o d'innocent). 22 cara de anverso [curtidos] costat flor. 23 cara de asco fig i fam cara de pomes agres. 24 cara de botijo cara de pa de ral, caraplè, galtaplè. 25 cara de circunstancias fig i fam cara de circumstància. 26 cara de juez (o de justo juez) fig i fam cara de jutge. 27 cara de pascua fig i fam [alegre] cara de pasqües. 28 cara de perro fig i fam [enfadado] cara de pomes agres. 29 cara de pocos amigos (o de vinagre) fig i fam cara de pocs amics (o de jutge, o de tres déus). 30 cara dura fig i fam [frescura] barra, penques. 31 conocérsele a alguien una cosa en la cara fig i fam portar una cosa escrita a la cara. 32 cruzar la cara a alguien fig i fam marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova, inflar els morros. 33 dar la cara fig i fam donar (o treure) la cara. 34 dar la cara fig i fam [afrontar un peligro] plantar (o fer) cara. 35 dar (o sacar) la cara por otro fig i fam donar (o mostrar, o treure) la cara per algú. 36 de cara [por delante] de cara. 37 de cara a [cara a] de cara a, amb vista a. 38 decirle a alguien una cosa en la (o su) cara fig i fam dir una cosa a la cara d'algú. 39 echar en cara fig i fam [reprochar] clavar (o tirar) per la cara (o pels bigotis), retreure. 40 en la cara de alguien fig i fam [en su presencia] a la cara d'algú. 41 escupir a la cara a alguien fig i fam [despreciar] escopir a la cara a algú. 42 estar siempre mirando a la cara a alguien fig i fam [contemplarle] desfer-se per algú. 43 guardar la cara fig i fam [disimular] fer el dissimulat, fer l'orni. 44 hacer a dos caras fig i fam fer dues cares. 45 hacer cara a algo fig i fam [afrontarlo] fer (o plantar) cara. 46 hacer cara a alguien fig i fam [desafiarle] fer (o plantar) cara a algú. 47 hacer cara a alguien fig i fam [hacerle caso] fer cas a algú. 48 lavar la cara a una cosa fig i fam [lavar superficialmente] fer la cara. 49 no mirar a una persona a la cara fig i fam no mirar la cara a algú. 50 no saber uno dónde tiene la cara fig i fam no saber algú on té la cara. 51 notarse en la cara fig i fam [conocerse en la cara] portar-ho escrit a la cara. 52 no tener a quien volver la cara fig i fam no tenir a qui acudir (o recórrer). 53 no tener cara para hacer cierta cosa fig i fam no tenir prou barra (o penques, o pebrots) de fer certa cosa. 54 no volver la cara atrás fig i fam [seguir adelante] no fer-se (o mirar) enrere. 55 plantar cara a alguien fig i fam [desafiarle] fer (o plantar) cara a algú. 56 poner buena (o mala) cara fer bona (o mala) cara. 57 poner cara de... fig i fam fer cara de.... 58 por tu (o su, etc) cara bonita (o linda cara) per la teva (o seva, etc) bona cara. 59 quitar la cara a alguien fig i fam fer la cara nova a algú. 60 romper la cara a alguien fig i fam fer la cara nova a algú, inflar-li els morros. 61 salirle a alguien una cosa a la cara fig i fam portar algú una cosa escrita a la cara. 62 saltar una cosa a la cara fig i fam [ser evidente] saltar una cosa als ulls. 63 tener buena (o mala) cara [salud] fer bona (o mala) cara. 64 tener cara para fig i fam [tener atrevimiento] tenir barra (o penques, o pebrots) per a. 65 tener una cara de cemento armado fig i fam tenir barra (o penques, o pebrots), tenir la cara gruixuda. 66 terciar la cara fig, fam i p fr [a alguien] marcar els cinc dits a la cara, fer una cara nova. 67 verse las caras fig i fam veure's les cares. 68 volver la cara a alguien fig i fam negar la cara a algú. |